El 2 de juny ha estat el dia escollit per a fer pública la Crida Europea Tres solucions pel clima i per l’ocupació.
Els que l’hem signat som estudiants, climatòlegs, economistes, sindicalistes, empresaris i representants elegits a nivell local, nacional i europeu, antics Parlamentaris i antics Primers Ministres, ciutadans d’orígens i entorns molt diferents. Estem convençuts que la transició ecològica no és només una qüestió de supervivència, és també una obligació moral i una oportunitat per tal que Europa es reinventi tot recuperant-se de la crisi de la Covid-19.
Entre els signants s’hi troba un ampli ventall de les forces progressistes europees. Empenyen la iniciativa presidents de grups parlamentaris del Parlament Europeu –Socialista i Demòcrata (S&D), Verds, Esquerra Unida Europea (GUE) i Renew Europe– acompanyats de més d’un centenar de parlamentaris europeus.
També hi són Sergei Stanishev, president del Partit dels Socialistes Europeus, Giorgios Papandreu, president de la Internacional Socialista, Cristina Narbona, presidenta del PSOE, Olivier Faure, primer secretari del PS francès i Paul Magnette, president del Partit Socialista Belga.
Hi ha representació d’elegits de corporacions locals amb la maire de París, Anne Hidalgo, l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas i els sindacos italians de Bolonya, Nàpols, Palerm i Torí.
He compartit aquesta crida amb antics primers ministres Enrico Letta (Itàlia) i Petre Roman (Romania) i amb Pascal Lamy, excomissari europeu de Comerç i actual director de l’Institut Jacques Delors (Notre Europe).
Em sembla important insistir que les signatures no es limiten a l’àmbit polític. Hi ha molta presència de representants d’Organitzacions no governamentals (ONG) de fundacions i de la societat civil. L’exfutbolista Lilian Thuram, el dibuixant Philippe Geluck i les actrius franceses Emma de Caunes, Cécile de France i Josiane Balasko en són una bona prova.
La Crida s’adreça a la presidenta de la Comissió Europea, Sra. Von der Leyen i als caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea perquè els nostres països han rebut un xoc brutal. La prioritat és salvar vides evidentment, i també els llocs de treball, però aquesta crisi no ens hauria de fer oblidar l’emergència climàtica.
L’emergència Climàtica requereix que aïllem tots els edificis, fomentem el transport públic i les energies renovables, transformen el nostre model agrícola, protegim la biodiversitat, protegim i netegem els boscos i els oceans, i desenvolupem polítiques d’adaptació i fins i tot de reparació. Tots aquests projectes es troben, però, davant del mateix obstacle: qui pagarà la factura?
Amb aquesta finalitat, proposem tres solucions que creiem poden assolir un ampli consens:
1. Per tal de reduir de manera dràstica el consum de combustibles fòssils, aturar totes les inversions en i les subvencions a aquests combustibles. La Llei Europea del Clima ha de comportar la prohibició a tots els estats membres de continuar subvencionant els combustibles fòssils. També ha de garantir que tots els bancs (públics i privats) i les companyies d’assegurances que operen a Europa siguin transparents quant a les seves activitats i que organitzin la fi progressiva de les inversions en combustibles fòssils. L’any 2010, la Llei Fatca de Barack Obama va tancar els mercats dels EUA als bancs que no facilitaven plena transparència a les autoritats fiscals dels Estats Units. De la mateixa manera, per lluitar contra el canvi climàtic, necessitem una Llei Fatca del Clima que reservi els mercats de la UE als bancs i companyies d’assegurances que han reorientat les seves inversions per a ser conseqüents amb l’emergència climàtica.
2. El Banc Central Europeu ha creat, des del 2015, 2.600 mil milions d’euros. Només un 11% d’aquesta quantitat colossal de diners ha anat a l’economia real, mentre que la gran majoria s’han utilitzat per l’especulació. El 2020, a més dels centenars de milers de milions que crearà per fer front a la crisi de la Covid-19, el BCE crearà 240 mil milions d’euros més. És essencial que aquests diners s’inverteixin en el clima i en llocs de treball. Aquests milers de milions han d’alimentar un Banc de la Unió Europea per al Clima i per a la Biodiversitat, que facilitarà préstecs sense interessos a cada Estat Membre (fins a un 2% del seu PIB cada any durant 30 anys, és a dir, 300 mil milions d’euros).
3. Si cada família, cada petita empresa i cada territori ha d’invertir en una profunda transformació zero carboni, els interessos a tipus zero no seran suficients, ja que el reemborsament és limitat o insegur. Per produir un efecte catalític, els préstecs han de complementar-se amb subvencions públiques. La mitjana del tipus de l’impost de societats a Europa ha caigut a la meitat en 40 anys (de 45% ha passat a 19%). Un impost europeu del 5% sobre els beneficis de les grans empreses (ajustat en funció de la seva empremta carboni), combinat amb altres recursos propis, aportaria uns 100 mil milions d’euros anuals per alimentar un autèntic pressupost per al Clima i la Biodiversitat de la UE. Aquests 100 mil milions d’euros addicionals ens permetrien superar el llindar del 50% del pressupost europeu destinat al clima i ajudar a la transició, tant en el sector públic com en el sector privat.
Aquestes tres solucions proporcionarien suficients diners per a finançar una transició justa que ho seria també per als treballadors, les comunitats i els ciutadans. Facilitarien que el Pacte Verd creés més de 5 milions de llocs de treball a Europa, i també millorarien la vida de milions de famílies i impulsarien les inversions en una economia sense carboni. Davant l’emergència climàtica, independentment de la nostra orientació política, tots hem de lluitar per al seu èxit.
És la millor manera de dur a terme els canvis que Europa necessita per ser capaç de recuperar-se de la crisi de la Covid-19, per generar llocs de treball, i per crear una economia el més resilient possible.
Invitem a tots i cadascun dels ciutadans d’Europa a afegir-se a aquesta Crida, en el lloc web GreenResiliencePact.eu/Call on està disponible la versió original.
