No sembla que Xavier Espot i el Govern tinguin dades fiables de l’evolució de l’economia andorrana. O si les tenen, les amaguen. És lògic considerar que pot ser difícil fer una estimació –potser no pel ministre de Finances, que és un valent que tot ho sap i tot ho té apamat– de les ajudes que s’han desbloquejat i de les sumes que han estat i seran necessàries per a l’abonament de les suspensions temporals de contractes de treball que correspon pagar al Govern.

També és impossible calcular avui la pèrdua de recaptació fiscal que li representarà a l’Estat la paràlisi econòmica de les darreres dotze setmanes i la represa molt parcial que es dibuixa.
Davant l’opacitat hem anat a buscar algunes dades de països veïns.

Segons l’Institut francès d’estadístiques (Insee) la reculada del PIB francès al primer trimestre 2020 va ser del 5,8%, és a dir, la davallada més forta des del 1949.

Així, l’Observatoire de l’Institut de Sciences Politiques ja deia l’11 de maig que la reculada el segon trimestre 2020 hauria de ser almenys del 13% en el cas que hi hagués hagut un retorn immediat a l’activitat normal en aquella data.

Si no fos el cas, i no ho ha estat, l’Observatoire recull la hipòtesi de treball del govern francès i, aventurant-se a preveure un retorn a la normalitat a principis de setembre, assenyala que la reculada per al segon trimestre hauria de situar-se entorn del -26%. Tanmateix, l’Observatoire encara ho afina més i ens diu –l’11 de maig del 2020, insisteixo– que per aconseguir no anar més avall del -8% en mitjana anual per al 2020, el creixement trimestral, durant el segon semestre del 2020, hauria de ser del 28% en global o, tenint en compte un retorn progressiu a una activitat normal, del 35% el tercer trimestre (juliol, agost i setembre) i del 16% el quart trimestre (octubre, novembre i desembre)

Aquest escenari requereix que les famílies que hagin aconseguit mantenir els seus estalvis passin a gastar-los els quatre darrers mesos del 2020.

El govern francès, que es plantejava inicialment un escenari de recuperació en V, és a dir, que hi hauria un salt endavant espectacular de l’economia francesa el segon semestre d’enguany, ha rebaixat la previsió.

La recessió s’anuncia pitjor del que es pensava i pot abocar en una disminució del producte interior brut d’un 11% el 2020. Ho va dir dimarts passat Bruno Le Maire, el ministre d’Economia, que va declarar que el més dur era encara al davant.

Per la seva banda, l’Institut d’Economia Aplicada (CREA) de la Universitat de Lausana (Suïssa) preveia, el 22 de maig, una davallada del 8,2% el 2020. El primer trimestre d’enguany només recolliria els efectes inicials de la pandèmia, però serien el segon i el tercer trimestre que haurien de patir plenament els efectes econòmics de la pandèmia.

Per la seva banda, La Tribune de Genève publicava el 28 de maig que la pandèmia tindrà unes conseqüències desastroses per al turisme a Suïssa. Les pernoctacions hoteleres cauran un terç el 2020, segons les previsions del Centre d’Estudis de Conjuntura (KOF) publicades dijous 28 de maig.

Com diu La Tribune de Genève, el sector turístic suís ja pot prendre paciència perquè el restabliment no està previst fins al 2022. A Andorra no ens escaparem pas d’un escenari com aquest.

El dia 29 de maig Abel Matutes, president del grup d’Eivissa Palladium Hotel Group, assegurava que la situació “no pinta bé” i demanava que “per salvar una mica la temporada es garanteixi la mobilitat.”

Tot plegat ens porta a les reflexions de Daron Acemoglu, investigador de Harvard i coautor de l’assaig Por qué fracasan los países. Els països necessiten representants elegits per la capacitat i no només per la gesticulació. Cal forjar consensos i coalicions per adaptar les institucions a la nova realitat.

Que lluny és Andorra d’aquesta perspectiva!