El virus continua entre nosaltres. Com totes les feres, es manté a l’aguait. Al mínim descuit el bitxo et pot saltar a sobre. Per això hem d’estar alerta i no relaxar-nos massa, ara que se’ns ha obert la tanca de la pleta per deixar-nos sortir.
Finalitzat l’obligat obligatori, ara que som lliures hem de demostrar que som persones informades i responsables. Que per protegir-nos del Covid som capaços d’imposar-nos una certa autolimitació i fer algun sacrifici. Abans, obligats a complir les mesures establertes pels governs, era fàcil mantenir el confinament, el distanciament i la resta de normes. Era això o la sanció.
Però ara, quan els Estats ens han retirat les restriccions, és quan cal demostrar que la llibertat és un bé preuat que cal protegir, protegint-nos els uns als altres. Altrament el perdrem novament.
Qui no vulgui retornar al passat ha d’evitar els nous rebrots, amb noves morts, nous confinaments, noves aturades de l’activitat econòmica i, en definitiva, una nova crisi que podria ser funesta. Ni Europa ni Andorra estan encara prou preparades per suportar més crisis.
Tanmateix, som una comunitat capaç de suportar estoicament el que ens pugui passar. Però, siguem clars, no podrem resistir un nou embat de la pandèmia. Una nova onada d’infeccions, una nova aturada de l’activitat econòmica deixarien un reguitzell de víctimes humanes que seria dificilíssim d’assumir.
Per això, veient certs comportaments individuals irresponsables a places i carrers, i en totes les franges d’edat, hem d’aconseguir modificar-los, prenent consciència tant de la nostra interconnectivitat com de la nostra interdependència com a espècie.
Deixem endarrere l’actitud trumpista de primer vaig jo i després els altres. Aquesta percepció individualista de la vida, estil “parce que je le vaux bien”, està fent estralls a l’estratègia de protecció comunitària, front un món que cada cop és més hostil vers l’espècie humana.
Perquè no només ens amenacen el capitalisme salvatge, els virus o el canvi climàtic. També ho fan el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el feixisme. Contra això la millor recepta és aquella que implica més cohesió social.
Així doncs, només actuant com un sol poble, sense fissures, podrem fer front al que ens espera. Encarant-ho, tot plegat, amb molta humilitat.
