Sembla ser que Ciceró en el seu moment va dir que totes les obres de la natura han de ser considerades com a bones. No creiem pas que el Comú de Sant Julià de Lòria estigués content quan, el dia de la inauguració de la iniciativa denominada «Cala fluvial», s’esdevingués una gran tempesta que no només va impedir l’obertura de l’obra, sinó que va causar danys de considerable importància.

Que el Comú es preocupi per l’esbarjo de la ciutadania sempre és bo. Trobar i tirar endavant un projecte que sigui econòmic, a la vegada que eficient, ens sembla doncs perfecte. Però cal tenir en compte moltes coses quan s’engega qualsevol projecte, i la circumstància fortuïta de la tempesta, ens han obert uns quants dubtes.

Tothom sap prou bé que no és el mateix banyar-se en un riu ara que no pas fa 100 anys. El grau de contaminació s’ha de tenir molt en compte. I més durant l’estiu, ja que al baixar el nivell del riu, baixa també la seva fluïdesa, i puja el perill d’infecció de les aigües.

D’altra banda el corrent, sovint fort, crea perill davant qualsevulla badada o imprudència (pensem en la canalla principalment), per no parlar de les branques o deixalles que poden haver-hi al llit del riu. Les instal·lacions han de seguir una normativa a nivell de seguretat i higiene que garanteixi que tothom es trobi dins d’un marc de seguretat que tingui en compte la normativa vigent.

La cala compleix tot això? Apapma diu que per la creació d’aquesta instal·lació s’ha modificat el marge del riu i potser la llera. Exposa dubtes pel que fa a l’accés a l’aigua, la qualitat de la sorra, o l’impacte sobre la natura que pot tenir el fet de la presència humana en aquest indret. I és aquí on hem d’encarar el que ens sembla l’autèntic problema del comú actual de Sant Julià: la manca de projectes sòlids per a la millora de la parròquia.

Per posar un exemple, nosaltres ja vam proposar, fa anys, la creació de una piscina d’esbarjo per a la parròquia. Probablement la nostra proposta té un cost superior al de la cala, però també seria un entorn molt més controlat.

Que quedi clar: els Progressistes no volem criticar la gestió comunal, sinó demanar quins projectes hi ha, ara mateix, de millora de la parròquia incidint, en aquest cas, en el aspecte lúdic. De moment tenim un canvi de directiva de Naturlàndia, amb grans perspectives de futur per part del comú, que esperem es facin realitat.

No sembla que el problema sigui l’esforç econòmic. Segons s’ha sabut el salari  del nou director podria doblar el de l’anterior (que ja era criticat, donada la feina que feia), arribant als nou mil euros (més complements afegits, és clar ).

Sembla que no ha començat del tot massa bé, contractant gent del seu antic entorn d’Arcalís (els professionals de Sant Julià potser no eren massa bons…), i gestionant el negoci com si l’afluència de públic fos la d’un any normal (en lloc de nul·la al estar tancat) sense fer ús de les eines que el Consell General ha establert, com la possible aplicació d’un Erto, la qual cosa hauria suposat un important estalvi per a les arques comunals.

Està clar que la Covid-19 ens ha frenat, i que engegar la maquinària de l’activitat econòmica laurediana costarà. Però això no vol pas dir que no ens neguitegi aquesta manca de projectes comunals, inclús de cara als propers anys 2021 o 2022.

Com també aixeca un gran interrogant la inactivitat de l’oposició en la part que li pertoca, que és demanar explicacions i estimular l’activitat comunal quan aquesta decau, com sembla prou evident en aquests moments.