La política sense transparència és dubtosament democràtica, i quan es porta a terme des de l’opacitat en la governació de l’estat no hi ha credibilitat. La democràcia no fa parella ni amb la mentida ni amb la falsedat, ni amb notícies fakes, ni amb l’engany.

Per molt que les enquestes aprovin benèvolament Xavier Espot, els problemes s’acumulen i es veu que el govern Gallardo-Espot no sap com resoldre’ls.

El dimecres 8 de juliol, l’Assemblea Nacional francesa va adoptar l’esmena núm. 2.468 presentada pel Govern de Macron que modifica l’article 575 del Codi general dels impostos francesos.

De retruc es modifica l’article 27 de la llei núm. 2018-898 del 23 d’octubre 2018 relativa a la lluita contra el frau fiscal, que va introduir en la llei francesa una presumpció de detenció de tabac amb finalitat comercial a partir de determinades quantitats que superin els topalls definits que estableix l’article 32 de la directiva europea 2008/118/CE.

Això representa reduir els topalls de tolerància en l’entrada a França per cadascuna de les categories del tabac manufacturat.

Aquesta nova mesura s’aplicarà a totes les persones que transportin tabac manufacturat tant si venen d’un país tercer –Andorra ho és– o d’un altre estat membre de la Unió Europea.

L’exposició de motius de l’esmena governamental francesa diu:

“L’aplicació de topalls quantitatius més reduïts que els que preveu l’article 32 de la directiva 2008/18/CE del Consell del 16 de desembre 2008 relativa al règim general d’impost sobre el consum i que deroga la directiva 92/12/CEE però també l’article 13 (pel que fa a les franquícies acordades als viatgers en matèria de tabac manufacturat) de l’acord UE/Andorra sota forma d’intercanvi de cartes entre la Comunitat Europea i el principat d’Andorra en data 28 de juny de 1990, s’inscriu alhora en una preocupació de lluita contra el consum de tabac i la limitació de les compres de tabac manufacturat en els països veïns que ofereixen una fiscalitat més lleugera sobre els tabacs manufacturats que no pas és el cas a França” (el destacat és meu).

El Govern francès diu també en la justificació de la proposta:

“A títol d’exemple, els preus dels productes del tabac francesos expressen la variació següent amb els nostres veïns: +50% amb Espanya, +35% amb Bèlgica, +65% amb Andorra, +45% amb Luxemburg, +35% amb Alemanya”.

L’explicació indica que l’establiment d’aquests nous topalls reforçarà la protecció de l’única xarxa habilitada a comercialitzar el tabac a França, els buralistes que tenen un contracte de gerència amb l’Estat.

No cal pas ser jurista per adonar-se que aquesta modificació legislativa afectarà directament la franquícia atorgada als viatgers procedents d’Andorra, que ja només podran portar un cartró per persona.

Com també és una evidència que qui ha impulsat, redactat, presentat i fet aprovar la modificació legislativa ha estat el govern francès i no pas cap parlamentari de l’oposició.

Davant d’aquesta evidència, documentada i contrastada, sobta i alhora esgarrifa que el Govern, que ha badat una vegada més, engegui la màquina del fum i gosi llançar missatges que la mesura “en principi no ens afecta…”.

El ministeri d’Exteriors, que tan bones relacions manté amb Turquia, ha menystingut i descuidat les relacions amb França i la setmana passada, correm-hi tots, demanava a la Comissió de Política Exterior del Consell General que es parlés urgentment amb el grup d’amistat parlamentària de l’Assemblea Nacional francesa per plantejar, a misses dites, una qüestió que el Govern no va veure arribar. Una nova demostració d’ineptitud. Es confirma així que tenim un govern d’aficionats.

Les conseqüències seran molt negatives per a l’economia del país. Els comerciants ho patiran en primera línia.

Es miri com es miri, això és un desastre.