El daltabaix de l’economia andorrana en els dos primers trimestres de l’any és un terrabastall. Mai abans l’activitat econòmica havia davallat tant en tan poc temps, entrant en un esvoranc recessiu del que costarà anys de sortir per recuperar els nivells de riquesa i d’ocupació.

Per això fa cinc mesos que Progressistes-SDP manifestem, en tribunes a la premsa i en compareixences davant dels mitjans de comunicació, que tots els esforços polítics, socials i econòmics s’han de posar al servei de la recuperació dels estàndards de nivell de vida que teníem a primers de març.

No s’hi val a mantenir les picabaralles –i les rancúnies– polítiques. No s’hi val tampoc a mantenir els sectarismes ideològics o els oportunismes del poder.

Els partits polítics compromesos amb la Constitució estan obligats a entendre’s. Dic bé entendre’s, no a dialogar. Perquè és obvi que dialogar pertoca fer-ho sempre a partits polítics democràtics.

Cal unir esforços per redreçar el país. El problema d’Andorra és molt més greu que el de França o el d’Espanya, en els quals la davallada ha estat tanmateix prou important: -13,8% el segon trimestre a França, -22,1% a Espanya en termes anuals.

Andorra té característiques tan sui generis en la seva activitat que necessàriament haurem d’entomar descensos superiors i, el que és pitjor, més perllongats.

Són les famoses “especificitats” que sempre han defensat els liberals per “acostar-se a Europa sense tocar-la” i que ara ens fan caure.

El turisme que genera una part important del PIB (25%) està molt ferit enguany, sense capacitat de recuperació possible fins a l’any vinent. I això suposa un arrossegament dramàtic de la feina cap a una major desocupació.

Sortosament l’afluència de visitants espanyols i francesos el mes d’agost ha permès una petita revifada que ajudarà. Malgrat això les perspectives de la temporada d’hivern no es presenten massa bé tenint en compte que només un miracle podria fer recuperar les clienteles russa i britànica.

El 10 d’agost, La Vanguardia  publicava l’anàlisi de Miguel Cardoso, economista en cap de BVA Research, de la situació del sector turístic espanyol, que qualificava de “dramàtica”.

Tanmateix les zones que tenen frontera amb França havien mostrat senyals positius. En particular, províncies com Osca, Lleida o Girona han arribat a registrar durant el mes de juliol nivells de despesa en targetes de crèdit realitzada per estrangers semblants als observats fa un any.

A Andorra sembla que també s’ha experimentat el mateix fenomen positiu.

Però els rebrots de la malaltia i les restriccions a la mobilitat per part del Regne Unit, afegides a les recomanacions de no viatjar a Espanya, han fet que la incipient i insuficient recuperació que es produïa s’hagi aturat.

A Andorra el flux important de vehicles espanyols i francesos del mes d’agost no ha permès revertir les caigudes dels ingressos.

El sector turístic necessita unes polítiques ambicioses i una mobilització important de recursos per salvar bona part del seu teixit.

Mentre els ingressos públics s’han ensorrat i les importacions del juliol baixen un 14,5% respecte a l’any passat.
El dèficit serà, sense cap mena de dubte, superior als 111 milions d’euros a final d’any i el deute públic assolirà uns nivells que preocupen tothom, amb la important excepció del ministre de Finances.

I aquest augment del dèficit, conjuminat amb l’explosió de l’endeutament, afeixugarà la despesa pública. Val a dir que semblant escenari no és suportable molt de temps i que cal, en conseqüència, posar en marxa polítiques que reactivin l’activitat, la demanda i la inversió.

No es tracta de revisar els programes electorals dels partits de la coalició del Govern –el pla d’acció del 27 de juliol té un horitzó electoral situat al 2023– sinó de tirar endavant el país.