No es tracta de subordinar per principi les idees o la política a la gestió de l’economia, sinó d’explicar amb claredat i honestament les conseqüències de les pròpies accions. Abans i, sobretot, ara.

L’economia andorrana viu moments crítics. La solvència de moltes empreses i l’estabilitat del sistema financer està en joc. La tardor començarà a deixar constància d’una mortalitat empresarial.

Al govern liberal-conservador li pertoca decidir si opta per aportar gestió i estabilitat o continua tancat en la seva bombolla d’autosatisfacció. Mentrestant, els afectats al món financer i empresarial hauran de prendre posicions, intentant anticipar-se als trencaments.

En l’àmbit bancari, la tendència en el nostre entorn és la concentració. Imposada per les condicions econòmiques que vaig exposar dimarts de la setmana passada en comparèixer davant els mitjans de comunicació: tipus d’interès sota mínims, baixa rendibilitat (l’Autoritat Financera Andorrana ha congelat els dividends) i morositat en augment. (El Periòdic d’Andorra, 16 de setembre, pàg. 6)

Precisament per això és preocupant que alguns vulguin encara negar l’evidència. En els quatre darrers exercicis (2016 a 2019) els resultats del conjunt d’entitats bancàries d’Andorra han vist reduir els beneficis i minvar els seus marges de solvència.

I aquí no s’hi val a presentacions esbiaixades com les que s’han dut a terme, per part de l’Associació de Bancs d’Andorra amb els resultats del 2019.

Els resultats, que es reflecteixen en el darrer Informe Anual del 2019 de l’ABA, fan obligat destacar un parell de fets que, tot i estar basats en situacions reals, han de ser analitzats específicament per comprendre l’evolució dels bancs en l’exercici:

1.    Els resultats de Crèdit Andorrà incorporen en l’exercici 2019 una partida de 47,9 milions d’euros (l’any 2018 era de només 8,3 milions d’euros) que correspon al concepte comptable de “Resultat d’operacions financeres”.

L’anàlisi detallada de la partida indicada posa de manifest que 37,9 milions d’euros de l’import indicat procedeixen de la venda del 51% de Crèdit Andorrà Vida Assegurances a Caser Seguros (pàgines 58, 59, 153 i 154 de l’Informe Anual 2019 de Crèdit Andorrà).

Si, als efectes de veure quins haurien estat els resultats reals de l’activitat pròpiament bancària el 2019, es dedueixen els beneficis obtinguts per la venda de la companyia d’assegurances podem concloure que el Resultat d’operacions financeres del Crèdit Andorrà hauria estat del 3,15% (en comptes del 10,62% resultant amb els beneficis de la venda esmentada) i el del conjunt de la banca andorrana del 5,41% (en lloc del 7,70% també resultant).

La comptabilització d’aquest resultat és, òbviament, correcta però es tracta d’un import extraordinari i no recurrent que només es repetirà en l’exercici d’enguany (2020) on Crèdit Andorrà ha cobrat la segona part ajornada d’aquella venda.

2.    Un altre element a tenir en compte en la interpretació dels resultats del sector bancari el 2019 és l’evolució que ha experimentat la ràtio de solvència (Tier 1) de Vall-banc, que ha passat del 9,94% a finals del 2018 al 21,10% a finals del 2019 (pàgina 192 de l’Informe Anual 2019 de Vallbanc).

Aquesta evolució es deu a un increment dels recursos propis de    Vallbanc, que passen de 49,5 milions d’euros a finals del 2018 a 121,6 milions d’euros a finals del 2019.

Aquesta variació té com origen principal la incorporació al capital dels bons contingents convertibles (CoCo’s) que havien estat emesos per Vallbanc i adquirits per BPA, controlada per l’AREB, per import de 70 milions d’euros (pàgines 131 i 138 de l’Informe Anual 2019 de Vallbanc).

L’únic accionista de Vallbanc, JC Flowers IV LP, havia adquirit els CoCo’s a BPA per un preu de 12,8 milions d’euros el 3 d’abril de 2018, la qual cosa va representar una pèrdua per BPA de 57,2 milions d’euros, i ara haurà representat un guany del mateix import per a JC Flowers.

Si s’analitza serenament i responsable aquests dos aspectes, hom s’adona que, malgrat l’enginyeria financera en la presentació dels resultats del 2019, no es pot pas dissimular una clara situació de declivi. Els resultats dels bancs andorrans han anat significativament a la baixa.

Hi ha, doncs, una lectura a fer, més enllà del sector bancari: qui no ha acumulat recursos tindrà molt complicat aguantar les patacades.

Caldria evitar una caiguda de l’activitat que podria ser encara més gran que la que ha comportat el confinament i l’arronsada del consum i la inversió.

I també frenar els impagaments entre empreses que, al capdavall, acabaran arribant també a la morositat bancària.

El país arrossega uns nivells d’excepcionalitat que marcaran la supervivència de moltes empreses.

Tenim plantat un decorat d’horitzons tempestuosos.

Andorra es troba sumida en una emergència sanitària, difícil de controlar, i una crisi econòmica i social que requerirà durant molt de temps totes les energies disponibles per a ser superada amb èxit.

Si les busquem i les reunim ens en sortirem. Andorra té futur si ens deixem d’enfrontaments estèrils i busquem un acord pel redreçament i el progrés.