Davant del col·lapse –innegable– de la Batllia, convé mantenir i reforçar una ètica judicial compartida entre els diferents agents que hi participen: Batlles, magistrats i fiscals. Els principis fonamentals d’aquesta ètica són: imparcialitat, neutralitat, respecte del principi de contradicció i independència.

La independència dels batlles i magistrats no és pas un privilegi que els és atorgat en el seu propi interès. Els ha de ser garantida en interès dels ciutadans que se sotmeten a la seva jurisdicció.

Aquesta independència és necessària per mantenir la confiança de la ciutadania en la justícia.

Tanmateix, convé insistir-hi, aquesta independència no comporta pas la seva irresponsabilitat.

Els batlles i magistrats són responsables:

–penalment, de qualsevulla infracció que poguessin cometre;

–civilment, mitjançant la responsabilitat de l’Estat pel mal funcionament del servei públic de la justícia;

–disciplinàriament, per qualsevol falta als seus deures, a l’honor i a la prudència o a la dignitat.

El col·lapse de la Batllia s’ha escampat en els darrers mesos i ja és evident per a tothom menys per al cap de Govern.

El primer responsable –no pas l’únic– és el Consell Superior de la Justícia, l’òrgan “…de representació, govern i administració de l’organització judicial que vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia” (article 89 de la Constitució).

El Consell Superior de la Justícia és un òrgan que està bloquejat per una indissimulada vinculació al poder polític.

El seu president és un militant polític que, en acabar les reunions del Consell Superior, telefona als presidents del grup parlamentari de DA per informar i per rebre instruccions.

En els darrers dos anys el desgavell de la Batllia s’ha anat agreujant i cap responsable del Consell Superior de la Justícia ha fet res per buscar una solució.

No s’ha dotat la Batllia de mitjans i personal. Triaven la decoració i el mobiliari de la nova seu. Només hem vist operacions de maquillatge, com la mesura de declarar hàbils les setmanes d’estiu –juliol i primera quinzena d’agost–, que no han pas servit per desencallar un col·lapse endèmic.

La justícia no és solament un servei públic. És una autoritat a la qual la Constitució ha atribuït el paper de guardiana de la llibertat individual i per això la seva independència ha d’estar garantida pel principi de separació de poders.

Les escenes i els tons de crispació de les darreres setmanes han traslladat la imatge que els responsables del Consell Superior de la Justícia van a la seva, enmig de lluites intestines i sense resoldre l’embús que perjudica les persones i les empreses que han d’acudir a la Batllia.

La certesa del dret, la seguretat jurídica, i el bon funcionament de l’autoritat judicial representen al capdavall factors de competitivitat per als operadors econòmics que puguin optar per invertir a Andorra.

Fa massa anys que els problemes de la justícia romanen a l’espera d’una solució.

Hi ha oficines judicials –probablement a causa de l’ambient de tensió que s’hi respira– on no hi ha suficient personal i, malgrat l’esforç indubtable dels treballadors que són al peu del canó, els endarreriments són enormes.

Quant de temps encara ha de durar aquesta situació?

Al darrere del nombre impressionant de procediments que fa anys i panys que estan en espera de sentència, hi ha vides, patiments, violències i injustícies sofertes.

Qui en paga les conseqüències és tota la ciutadania.

Si us plau, una mica de consideració per les ciutadanes i ciutadans que han d’acudir a la Batllia perquè tenen problemes i creuen –aviat haurem de dir creien– en la Justícia.

Més respecte pels que viuen un present angoixat esperant, mesos i anys, resolucions que sovint no arriben per manca de prou batlles per dictar-les.