Fa pocs dies Michael Sandel, catedràtic de Filosofia de Harvard, que vaig citar en aquesta Plaça del Poble el 26 de gener, feia unes declaracions molt encertades, que publicava La Contra de La Vanguardia, en relació a l’augment de la desigualtat i l’empobriment de les classes mitjanes.

A l’entendre de Sandel, “la meritocràcia ens impedeix valorar qui és de veritat important i aporta més a les nostres vides. I ho hem descobert en aquesta pandèmia.” El filòsof nord americà ho resumeix en una frase contundent: “Avui sabem que un camioner és més necessari que molts economistes.” El catedràtic de filosofia denuncia així “la supèrbia d’aquests experts que creuen que són millors i gestionen pitjor.” A Andorra també en tenim.

Michael Sandel proposa deixar els fronts digitals “i trobar-nos amb els adversaris ideològics cara a cara en un debat obert i sincer.”

Efectivament, el debat públic aniria més bé si es fes una trobada entre els que pensen diferent.

Al nostre país tenim avui una finestra d’oportunitat per treballar en un acord nacional pel redreçament.

Ho he comprovat aquesta primera quinzena de febrer en comentar personalment el nostre estudi Evolució dels microestats europeus amb moltes persones que tenen o han tingut responsabilitats en les institucions i, també, amb moltes altres, que exerceixen activitats professionals, comercials, hoteleres, mercantils o financeres.

Són molts els que pensen, en la societat civil però també als comuns i al Consell General, que aquests dos anys que ens separen dels propers comicis haurien de servir per enfortir la cooperació interna i externa. Començant per una cohesió més gran al Consell General.

Ara no és temps d’espectacle. Cal entendre’s. No hi ha temps per perdre a l’hora d’enfocar el tret i fixar prioritats per l’endemà. És el temps de l’economia. Està en joc el nostre futur i el dels nostres fills.

La majoria del Consell General que dona, disciplinadament i submisa, suport incondicional al Govern no sembla, però, disposada a escoltar el que proposen o suggereixen els dos grups parlamentaris de l’oposició.

El grup Socialdemòcrata i el grup de Tercera Via veuen amb estupefacció com les seves reiterades propostes d’entesa i col·laboració reben la callada per resposta.

Com he exposat en el propòsit inicial de l’estudi Evolució dels microestats europeus (2017-2020) que hem publicat des del nostre Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata penso que és de l’interès de la majoria d’andorranes i d’andorrans buscar punts de coincidència per començar a sortir del cul de sac en què ens hem instal·lat.

Hauríem de ser capaços de saber-nos escoltar i atansar posicions en aquelles qüestions que són òbvies i que afecten tothom i a tot arreu del país.

El país es troba en un moment que la política no pot continuar essent un joc d’aprenents de la cosa, al marge de les necessitats de la gent.

Andorra ha de posar els llums llargs, amb polítics que no escombrin cap a casa, que tinguin visió a llarg termini i defensin els interessos comuns, l’interès general.

El Govern ha de sortir de la bombolla i adonar-se de la realitat, dura i crua. El treball responsable, el dret a estar d’acord o a discrepar, passa per davant de la retòrica superficial dels que confonen tresoreria i endeutament.

Necessitem urgentment tenir lungi miranza, com defineixen els nostres amics sanmarinesos la capacitat de preveure a llarg termini el que pot succeir i de copsar a la situació amb seny i d’actuar.

Hem de saber destriar i definir les possibilitats que tenim i ho hem de fer pensant en les conseqüències que tindria continuar badant fins que sigui massa tard.