El BonDia del divendres 26 de febrer ens informa que el president del grup parlamentari socialdemòcrata va estar al Congrés dels Diputats, a Madrid, per mantenir reunions amb diversos grups parlamentaris amb la finalitat d’explicar quina és la realitat tributària d’Andorra.

Aquest desplaçament seguia una reunió mantinguda per representants del PS amb el primer secretari del PSC i ministre del govern d’Espanya, Miquel Iceta. Ja era hora que representants institucionals anessin a defensar els interessos d’Andorra davant l’evident deixadesa –o inexistència– de la representació diplomàtica andorrana a Espanya i la inoperància, cridanera, del ministeri d’Afers Exteriors.

Mentre, el cap de Govern continua situant, de manera inconstitucional, l’horitzó de les relacions institucionals d’Andorra amb Espanya als límits de la comarca catalana de l’Alt Urgell. Tant és així que el mateix dijous, mentre el president del grup socialdemòcrata era al Congreso de los Diputados, Xavier Espot mantenia una reunió “d’alt nivell” amb l’alcalde de la Seu d’Urgell (BonDia, divendres, 26 de febrer).

Alhora, el ministre portaveu, atiant el sectarisme del seu sector de govern, acusava dimecres el PS de voler “penjar-se medalles” i intentava, fregant el ridícul, defensar el que qualificava de “discreció” del Govern perquè Espanya no torni a incloure a Andorra en la llista de paradisos fiscals.

De moment la “discreció” del Govern, en no assabentar-se ni de la tramitació del projecte de llei ni de les esmenes que perjudicaven injustament Andorra, ha portat el país al llindar de trobar-se una altra vegada en la llista de paradisos fiscals. Tanta “discreció” ens porta a preguntar-nos si encara tenim una representació diplomàtica permanent a Madrid o si, altrament, només tenim una oficina de turisme.

Un escenari que m’esgarrifa pensant en els esforços, i les nits sense dormir, que ens va caldre esmerçar des de Govern del setembre del 2009 al febrer del 2010, per aconseguir treure Andorra de la llista negra de l’OCDE i acordar amb Espanya l’acord d’intercanvi d’informació fiscal el gener del 2010. Un acord que vaig signar a la seu del ministeri d’Economia i Hisenda, a Madrid, amb la vicepresidenta del govern espanyol, Elena Salgado.

Això sí, nosaltres teníem una interlocució fluida i sovintejada amb el govern de Madrid i no circumscrivíem la nostra relació amb Espanya als límits de la comarca de l’Alt Urgell.
I també esgarrifa ara la reacció visceral del ministre portaveu, davant unes gestions de l’oposició que hauria d’agrair qualsevol govern assenyat. Semblant capteniment deixa llastimosament en evidència que el sectarisme continua imperant i deixa de banda el sentit d’Estat. No anem bé.

D’altra banda, tampoc em sembla assenyat qualificar públicament d’actes de pedagogia vers els diputats espanyols les entrevistes per exposar i, si cal, explicar els esforços, evidents, clars i contundents, que Andorra ha fet d’ençà de l’any 2009 per desempallegar-se, amb fets i amb lleis, de l’etiqueta de paradís fiscal.

No podem tenir la petulància de parlar de pedagogia quan el país (els seus representants els darrers deu anys) han menystingut les relacions amb el parlament espanyol i no han cregut necessari anar a Madrid per explicar, amb arguments concrets, fonamentats en lleis homologables i homologades, que Andorra ja disposa d’una normativa tributària que és assimilable a molts països de la Unió Europea.

Així doncs, sí, ja era hora que un grup parlamentari agafés la iniciativa, davant les carències de la diplomàcia i del Govern, i anés a Espanya a explicar el que som i el que no som. I sobretot, el que hem fet des del setembre del 2009 fins ara per demostrar amb fets que som un país seriós i responsable.