Les accions o les inaccions, i les decisions importants, tenen el seu moment. Una decisió presa uns minuts massa tard es converteix en un problema que a vegades esdevé irreversible.

Aquesta és la situació del sector turístic andorrà aquesta Setmana Santa. Després de la devastació que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, ara s’imposa la imprescindible necessitat de reactivar el sector turístic esperonat pel començament de la vacunació i un cert optimisme amb la mirada posada a l’estiu.

Andorra no es pot permetre una altra temporada d’estiu als nivells actuals.

Està clar que costarà molt tornar als nivells del 2019 però hauríem de ser capaços de recuperar una part important de les xifres de turistes i d’excursionistes o visitants del país.

Caldria una acció ben planificada i coordinada entre la Unió Hotelera, Andorra Turisme i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. S’ha de donar tranquil·litat, garanties i confiança.

No ho podem continuar fiant tot a suplicar l’assimilació amb Catalunya.

El turisme i l’hostaleria han estat els sectors més bastonejats i tenen un gran pes en la nostra economia.

I dissortadament no es recuperaran d’un període com el que hem viscut com si res no hagués passat. Serà com despertar-se després de la tempesta devastadora dels aiguats del 1982 en què quan sortíem de casa ens trobàvem amb un panorama terrible. Caldrà netejar, enderrocar, reconstruir i tornar a activar els motors per poder acollir els turistes i visitants.

Cal establir i engegar com més aviat millor un pla de reactivació del turisme.

Un pla que tingui un clar suport públic, ja que el destí és de tots. Una inversió pública tant en persones com en infraestructura i promoció exterior. És imprescindible posar-lo en marxa de seguida per no arribar tard.

I cal que aquest pla de reactivació es basi en un turisme responsable. Un turisme que respecti el medi ambient, la cultura, els ciutadans i les destinacions. Un turisme que pagui salaris dignes, que planifiqui la seva activitat considerant-ne l’impacte econòmic, social i cultural. Un turisme que deixi les coses més bé que com se les va trobar.

Però de moment el pla és que no hi ha pla.

Un dels pilars del turisme responsable, sobre el qual s’hauria d’establir la reactivació del sector, és la difusió i conservació cultural.

Perquè la cultura no es limita als museus. Cultura també és la tradició, la gastronomia, l’art, la gent i la història.

Ho escrivia fa poc en el meu Propòsit de la presentació de l’estudi Evolució dels microestats europeus (2017-2020): “Fer créixer el valor del nostre sector turístic passa també per potenciar decididament el turisme cultural. Tenim les condicions òptimes per fer-ho i hem de trobar el nostre camí, mirant de prop, sense copiar, models d’èxit propers com l’Aude, especialment Carcassona, o Girona.”

També penso que el sector dels serveis, tot el terciari, comercial o no, està també cridat a ser una de les bases de la creixent especialització i millora del sector turístic i gastronòmic, i de la distribució logística corresponent.

Els responsables polítics miren a curt termini. Cap no té la seguretat de durar molt de temps i, per tant, els cal resoldre els problemes del curtíssim termini i oblidar els de llarg termini, per importants que siguin.

Es necessitaria algú amb decisió i valor per córrer el risc de trencar motlles, sense por a què diran. Però aquests personatges són difícils de trobar en una política basada en clienteles i estómacs agraïts, en la qual són escadusseres les figures que transmetin l’autoritat que flueix de la confiança.

L’hora és greu i exigeix que els qui de debò defensen l’interès general no perdin ni un minut més en debats sobre problemes que ells mateixos creen i centrin les energies a teixir acords per ocupar-se dels problemes reals de la societat andorrana i l’economia del país.