Hi ha molt poques coses clares en el fosc serial de converses, súpliques, i sol·licituds d’assimilació i seuurgellització d’Andorra que ha estat fent el govern Espot en aquests mesos. La principal, i evident, és que s’ha dut a terme una devaluació institucional des de dins mateix del Govern.

Els darrers episodis fan rodar el cap. Repassem-ne alguns:

–Dilluns 15 de març el BonDia publica dues pàgines d’entrevista al cap de Govern en la qual diu amb supèrbia “hem negociat amb la Generalitat perquè el govern espanyol ens va indicar que tenien la competència delegada. Aquestes són les normes i així hem procedit.”

–Dimecres de Setmana Santa, 31 de març, el ministre portaveu, afanyant-se a exhibir una medalla que en cap cas li correspon, anuncia que el Govern espanyol ha confirmat que els andorrans –i els seus vehicles doncs– poden circular lliurement per Espanya –i doncs també per Catalunya– com també ho poden fer els espanyols –i doncs també els catalans– que volguessin viatjar a Andorra.

Poques hores després se sap que el clar pronunciament del Govern espanyol es deu a una gestió duta a terme per l’associació espanyola d’agències de viatges, és a dir que el govern andorrà no havia pas demanat res a Madrid.

–Dimarts 6 d’abril, el Govern andorrà afirma que el Govern de la Generalitat ha admès que no podia contradir la interpretació que feia el Govern espanyol de la normativa vigent i que per tant, no es podia impedir la circulació dels residents a Andorra per Catalunya, així com la sortida de catalans a l’exterior.

–Dimecres 7 d’abril, el conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, Miquel Samper, afirma que es torna al confinament comarcal i Andorra, com havia demanat, torna a estar assimilada a l’Alt Urgell. El conseller d’Interior català afirma que el Govern andorrà li ha assegurat que “no havia fet res” per propiciar un canvi del Govern espanyol en els criteris de mobilitat. Les medalles que Jover i Espot s’havien atribuït pels seus pretesos contactes internacionals amb Madrid cauen a terra.

–Divendres 9 d’abril, el cap de Govern Xavier Espot declara que Madrid ha enviat una nota al Govern d’Andorra per recordar que la mobilitat entre Andorra i Catalunya està permesa en tots dos sentits.

–Dissabte 10 d’abril, els mitjans de comunicació públics catalans, especialment TV3, ja introdueixen matisos i ambigüitats per entrebancar aquella mobilitat.

Al capdavall dins d’aquest fosc, espès i llarg serial el que sí està clar és que a les preguntes dels periodistes del divendres passat, el Govern andorrà no ha pogut aportar cap document que confirmi aquesta nova situació i tranquil·litzi.

Se n’adonen, tots plegats, del desgavell on es mouen i, sobretot, el que transmeten i provoquen a la ciutadania?

Ho deia l’editorial del BonDia del divendres, al final “tornem a viure el pitjor escenari possible per als ciutadans, que és el de la incertesa i els dubtes.”

Però, què coi és això?

Què és aquesta cursa de compareixences de premsa de dimecres, dijous i divendres de la setmana passada per explicar-nos de quantes i variades formes un govern, el d’Andorra, pot fer el ridícul i avergonyir el seu país?

Algú ens podria explicar què és tot això?

Mentre esperem, arruïnats i assetjats, és forçós haver de constatar, per lamentar-ho, que hi ha tres conceptes que estan condicionant el govern Espot: partidisme, supèrbia i menyspreu d’opinions adverses.

Però la primera i obligada conclusió provisional és que, com deia el dia 29 de desembre del 2020 en aquesta Plaça del Poble, Xavier Espot no ha respectat la Constitució.

Ha autodevaluat el Govern d’Andorra anant a suplicar assimilacions municipals i comarcals a Catalunya quan calia instar l’aplicació del conveni internacional d’amistat i cooperació d’Andorra amb Espanya.