El passat abril el Fons Monetari Internacional va publicar una declaració final relativa al seu primer informe d’evolució d’Andorra i les polítiques en matèria econòmica del nostre país.

El Govern la va comentar el dia 8 d’abril en roda de premsa emprant la comunicació cloroform per intentar dissimular el contundent toc d’atenció que suposava. Només va destacar, doncs, els aspectes positius –que sortosament també n’hi ha– de l’informe de l’FMI, però va passar de puntetes sobre les preocupacions assenyalades que acaben configurant un panorama molt delicat.

El ministre Jover, com ho recollia el BonDia del 9 d’abril, considera que “es passa l’avaluació amb bona nota.” Negar l’evidència és l’estil de la casa.

L’intent de dissimulació del ministeri de Finances no pot tanmateix ocultar els seriosos advertiments rebuts. Advertiments que assenyalen l’endeutament públic, les fosques perspectives econòmiques i els problemes de solidesa d’algunes entitats financeres del país.

Així l’FMI explica que les autoritats andorranes “hauran d’acumular reserves internacionals que cobreixin les necessitats de liquiditat en cas de futurs episodis d’estrès”. Els tècnics de l’FMI calculen que “les reserves necessàries són aproximadament del 12% del PIB, suficients per a cobrir un mes d’importacions, fluctuacions dels ingressos fiscals i el servei del deute extern a curt termini.”

Però els tècnics de l’FMI avisen, sense embuts, que davant d’aquestes necessitats, “la liquiditat disponible actualment es limita als actius de reserva a l’FMI, el valor dels quals és del 2% del PIB en aquest moment.” Manca, doncs, un 10%.

I l’FMI avisa també que les “necessitats de liquiditat del Govern podrien augmentar si els bancs presenten en el futur una bretxa de liquiditat, a falta d’un prestador en darrera instància en països que han adoptat l’euro com Andorra.” Tanmateix el que sembla la seva principal recomanació és que cal reforçar la solidesa dels bancs per tal de promoure la recuperació.

En efecte, tot i que es considera que els fons propis dels bancs “són suficients per resistir el cop de la pandèmia” també s’assenyala que els nivells de morositat són elevats i “podrien augmentar un cop es relaxin les polítiques excepcionals implementades durant la pandèmia.”

L’informe de l’FMI no s’està pas de posar el dit a la nafra d’alguna entitat bancària en relació amb els “riscs addicionals derivats de les grans exposicions i de la concessió de préstecs a parts vinculades” –una frase que destaquen en negreta.

I es precisa que “les parts vinculades” són accionistes dels bancs i això “planteja riscs, ja que el capital bancari no és plenament utilitzable i cal incorporar els ajusts per a aquestes posicions.”

I, finalment, l’informe de l’FMI assenyala deures a l’Autoritat Financera Andorrana en la gestió dels “riscs principals”, entre els quals diu que “hauria d’avaluar la conveniència d’ampliar el capital… per a les exposicions a parts vinculades de bancs específics.”

I en segon lloc també afirma que l’AFA “ha de continuar garantint que els bancs no presenten dèficits de liquiditat, és a dir, que sempre hi hagi actius líquids de gran qualitat per a cobrir, com a mínim, el 100% de les eventuals sortides netes de fons durant el mes en curs.”

Si amb un informe com aquest l’exministre d’Educació, avui titular del ministeri de Finances, pot considerar “que es passa l’avaluació amb bona nota”, és per fer-s’ho mirar.

Un bon amic em deia fa un temps que hi ha gent que no sap de res però dona lliçons de tot.

És dramàtic, per al país, i alhora ridícul, pels protagonistes de les rodes de premsa, viure un procés de substitució de la realitat. El ridícul no mata, però provoca seriosos estralls.