Dijous passat llegia (BonDia, pàgina 7) que el ministre Jové considera una “imprecisió” la clara i concreta adjudicació del Govern a un despatx d’advocats d’uns treballs per redactar esmenes a una proposició de llei que està a tràmit parlamentari al Consell General.

Som davant d’un subterfugi per eludir una exigència institucional de primera importància: el dret d’esmenar els textos que es tramiten al Consell General només pertany als consellers generals. Xavier Espot ho sap no només com a cap de Govern, sinó també com a llicenciat en Dret.

La base de la democràcia en un Estat de dret comporta la separació de poders, però sembla que el govern Espot els separa o els barreja quan les coses no surten com vol, com si fossin ingredients que utilitza un aprenent de cuiner per obtenir el resultat final que li convé.

Hi ha membres del Govern que no tenen ni idea del món en què vivim.

A aquestes altures de la legislatura ja no ens sorprèn que no els preocupi que els enxampin públicament, sinó que tinguin prou penques per explicar qualsevol contraveritat pensant que la ciutadania ens ho empassarem.

Així, dissabte passat vam haver d’escoltar com el cap de Govern ens deia de Canòlich estant, que al capdavall l’edicte l’havien publicat sense tenir-hi cap obligació!

L’adjudicació és clara: el Govern contracta per 75.000 euros  uns advocats per a redactar esmenes a una proposició de llei. Proposició que fou presentada per dos grups parlamentaris de la majoria que dona suport al Govern, DA i Ciutadans Compromesos.

L’edicte, i l’acord adoptat pel Govern que l’origina, són nuls de ple dret.

El Govern no té competència ni atribucions per a preparar i presentar esmenes ni a una proposició de llei ni, tampoc, als seus propis projectes de llei.

La intervenció del Govern en la tramitació d’una proposició de llei està clarament fixada en l’article 103 del Reglament del Consell General: la Sindicatura remetrà al Govern la proposició perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. En la proposició en qüestió el Govern ja va formular en temps i forma el seu criteri, que, per cert, fou favorable al text que pretén regular els actius digitals.

Mai fins avui cap govern constitucional havia tingut la temeritat, la gosadia o la inconsciència d’intentar envair competències legislatives atribuint-se el dret a redactar esmenes a un text legislatiu que es troba a tràmit al Consell General.

Sigui com sigui, sobta que fins que el president del grup parlamentari Tercera Via no va presentar una pregunta al Govern amb demanda d’informació ningú al Consell General no hagués posat el crit reglamentari al cel constitucional.

Davant el despropòsit del Govern, la Sindicatura havia d’instar d’immediat un requeriment obrint un conflicte de competències amb el Govern.

Però la Sindicatura no hi és, ni se l’espera. Aquí mana el Govern i, per si algú ho dubtava, ja ha quedat clar: el Govern esmena les proposicions de llei que han presentat els consellers generals que li donen suport.

Per això les compareixences de premsa del ministre portaveu fan rodar el cap.

Cada dimecres es perpetren judicis precipitats, el desmentiment dels quals arriba abans que es dicti la sentència. I les reinterpretacions de les especulacions prèvies són tan accelerades que en una mateixa roda de premsa podem trobar la rectificació de la tesi inicial.

En els darrers dos anys hem vist repetides actuacions sorgides del govern Espot en menysteniment evident de la Constitució.

Es desvien cap a l’Executiu decisions que corresponen al Consell General, la confusió legal i la barroeria han esdevingut costum.

Mentrestant, el cap de Govern presumeix d’èxits i desapareix quan les coses surten malament.