Fa setmanes que el Govern s’ha estat entossudint en equivocar-se i, en la qüestió de la candidatura catalana a organitzar els Jocs d’Hivern, està fent un ridícul olímpic. Se senten moltes veus en el món de l’esport andorrà que consideren que s’ha fet un paper llastimós suplicant que s’acceptés Andorra per fer un paper subaltern en la candidatura dels jocs olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus. I més llastimós encara quan, des del mateix govern de la Generalitat, s’havien fet reiterades declaracions públiques bandejant Andorra.

Aquest trist paper s’ha estat fent ensopegant altra vegada en una nova pedra en les relacions amb Espanya, donant un tractament protocol·lari inadequat a la visita del president de la Generalitat. Alhora, Andorra semblava agafar posició així, de manera ben maldestra, en la confrontació pública entre l’Aragó i Catalunya per la denominació de la candidatura i les seus de les proves olímpiques. Un enfrontament que segueix present ja que Aragó no està d’acord amb la proposta que dona més competicions a Catalunya i segueix la confrontació.

El dilluns 28 de març el menysteniment vers Andorra va confirmar-se. El Comitè Olímpic espanyol s’adreçà al president del govern espanyol i als presidents autonòmics de l’Aragó i de Catalunya trametent un primer acord, definit com a “tècnic” que comportava la distribució d’indrets de celebració de les proves olímpiques entre Aragó i Catalunya. Es parla de traslladar algunes proves a Barcelona o Saragossa –fins i tot a Sarajevo– però d’Andorra no se n’han pas recordat.

Després de bandejar la “súplica” andorrana es va poder escoltar a portaveus catalans assenyalant (El Periòdic d’Andorra, 29 de març) que la participació d’Andorra podia ser mitjançant l’aportació de la nostra infraestructura hotelera. Com assenyalava ben encertadament l’editorial del Periòdic d’Andorra del dimarts passat, “Una proposta, sens dubte, molt beneficiosa econòmicament pel sector i pel país en general, però ben desvergonyida a escala institucional i esportiva.”

En el mateix moment de rebre la plantofada, la ministra andorrana de Cultura i Esports va ser valenta: va parar l’altra galta, manifestant que “el país continuarà en la línia d’oferiment per si en algun moment donat l’ajuda és requerida” (Altaveu, 28 de març).

I el dimecres passat portaveus de l’hoteleria andorrana s’hi afegien manifestant que “si ens convertim en la ciutat dormitori de la gent que haurà de venir per l’esdeveniment, no ens queixarem.”

Lamentem aquest trist espectacle.

Faria més bé el Govern en esmerçar tots els esforços per aconseguir fer prosperar la candidatura andorrana pel campionat del Món d’esquí, després de l’èxit de la Copa d’Europa pel qual hem de felicitar a la Federació Andorrana d’Esquí i a tot el món de l’esquí andorrà. Aquesta és la feina i no la de fer d’escolanets d’amén en una candidatura olímpica on ningú ens ha convidat. Catalunya no ens hi vol. No hi hem de fer res. Centrem-nos, insisteixo en defensar una candidatura andorrana pels campionats del món d’esquí. I fem aquesta feina amb l’esforç de les institucions i la societat civil.

Hem de buscar esdeveniments que aporten notorietat però que, sobretot, canalitzin oportunitats, turisme de qualitat i atracció de talent.

Entenem que l’esport és una eina de desenvolupament i de diversificació de l’economia, que es converteix, a més, en un atractiu turístic de gran valor per Andorra quan es tracta de l’organització de grans esdeveniments esportius. Així ho han sabut fer els governs successius amb el Tour de France.

Aquesta seria la feina positiva que hauria de fer el ministeri encarregat dels esports: atreure i donar suport als grans esdeveniments esportius de l’esquí europeu i del món com a eines de desenvolupament econòmic i atractiu turístic per Andorra.