En una reunió pública a Encamp dimecres passat el candidat de DA i cap de Govern en funcions manifestava el seu optimisme i proclamava DA com “l’únic partit que pot guanyar a les set parròquies.”

De moment DA és l’únic partit que pot guanyar a la parròquia de Canillo perquè només s’hi ha presentat la seva candidatura. D’això es vanagloriava en la mateixa reunió el candidat de DA, Guillem Casal, afirmant que són “… els únics que defensarem les preocupacions dels canillencs.” En el seu afany totalitari el candidat de DA a Canillo oblidava que tots els consellers generals, d’acord amb l’article 50 de la Constitució, representen la població i podran defensar les preocupacions dels canillencs.

Aquestes prepotents manifestacions tradueixen –i traeixen– el mal capteniment amb el qual DA ha encarat aquesta campanya electoral: estan convençuts que només ells, i els seus socis liberals, tenen legitimitat per a governar Andorra.

El candidat Xavier Espot pretén que, en virtut de “l’experiència i rigor que donen 12 anys d’acció de Govern…”, només DA pot dirigir el país.

Dimecres passat, a Encamp, el candidat de DA també va afirmar que són un partit “capaç de renovar les seves cares.”

Curiosa renovació quan ell mateix porta dotze anys al consell de ministres –vuit anys com a ministre i quatre com a cap de Govern– i el candidat de DA a Encamp, Jordi Torres Falcó, porta també dotze anys seguits de ministre.

I no cal dir que la “cara renovada” no pot pas ser Carles Enseñat que porta, des del 2010, tretze anys assegut al Consell General. Tampoc ho és Conxita Marsol.

Amb tots aquests anys de suposada “experiència i rigor” hem de veure com ens deixen el país.

El candidat Xavier Espot, després de dotze anys assegut al consell de ministres, deixa una fonda fractura social al país. Els seus governs han consolidat un país amb dues Andorres, que van a dues velocitats diferents.

Constatem els desequilibris i les desigualtats. Trobem a faltar solidaritat.

I constatem també un gran esvoranc entre la riquesa i la pobresa, amb una política social girada vers l’Andorra que va bé, mai cap aquella a la qual no se li dona cap opció de millora. Una Andorra que l’elit de DA margina i deixa enrere.

La població andorrana viu el moment present amb preocupació i tensió, amb dificultats i amb angoixes.

Es nota una pèrdua creixent de confiança i es confirma la sensació que les seguretats, les certeses, tendeixen a esvair-se.

Fa dos anys, el 25 de gener del 2021, en presentar l’estudi del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata “Evolució dels microestats europeus (2017-2020)” escrivia que a Andorra necessitàvem reforçar la cohesió social. Ara esdevé urgent reforçar-la.

L’aliança entre el Partit Socialdemòcrata i Socialdemocràcia i Progrés vol donar resposta als reptes de futur i les problemàtiques que té el nostre país, amb mesures i propostes concretes per fer-hi front.

Tenim un programa assenyat i responsable per reparar la fractura social. Una fractura que dotze anys de governs “experimentats i rigorosos” amb la participació de Xavier Espot han agreujat. Tenim, també un programa per redreçar les finances públiques reduint l’endeutament de l’Estat i per aconseguir un bon acord d’associació amb la Unió Europea.

Ningú es pot creure que la gent de DA, i la seva crossa liberal, siguin els únics que poden governar Andorra.

L’aliança socialdemòcrata de PS i SDP disposa de persones preparades amb experiència contrastada en llocs de responsabilitat al Govern. Persones que de ben segur poden representar Andorra amb dignitat i responsabilitat.

Programa i persones de confiança que podran reparar els danys prou visibles d’aquest monopoli de poder de DA.

Concepció constitucional aleatòria, reculada dels serveis públics i la preeminència de l’Estat, parròquies com la Massana i Sant Julià de Lòria sovint oblidades, per no dir ignorades, qüestions ecològiques i climàtiques menystingudes i una política econòmica i social girada vers l’Andorra que va bé, mai cap aquella a la qual no se li dona, insisteixo, cap opció de millorar.

Dotze anys després de governs de DA, estem en un canvi de cicle. Estem en un d’aquells moments crucials, l’etapa de Govern del candidat de DA ha situat el país davant serioses dificultats per garantir el respecte als drets individuals i l’equilibri de poders constitucionals.

Vaig escriure divendres passat, i avui vull insistir-hi, que els governs de DA no han tingut la capacitat de posar límits als poders econòmics que, en els darrers quatre anys de Govern Espot-Gallardo, han campat sovint d’un cantó a l’altre amb inquietant impunitat.

No podem, doncs, fer cap mena de confiança a aquesta fusió absoluta entre economia especulativa i poder.

Tot plegat ens situa en la complexitat d’un moment de canvi. Andorra necessita aquest canvi, no podem deixar-la dur pel vent dels diners.

Per això l’aliança socialdemòcrata vol governar per l’interès general dels ciutadans, de tot el país.

L’actual coalició, entre l’autoritarisme dels que estan convençuts que només ells tenen legitimitat per governar i uns poders econòmics especulatius que desconeixen la idea de límits, és inquietant.

Davant aquesta situació l’aliança socialdemòcrata suma esforços per fer d’Andorra un país on tothom hi pugui viure amb dignitat, benestar i qualitat de vida. Fa molt de temps que Andorra encadena una crisi darrere una altra. Aquesta situació perllongada en el temps –agreujada pels efectes de la pandèmia– i l’absència de propostes creïbles i realistes a mig i llarg termini estan malmetent el nostre país, la nostra gent i la nostra identitat.

Proposem un projecte sòlid, construït al llarg dels anys, un projecte que és producte de la demanda de la ciutadania, amb un model de país clar. Un projecte de Govern amb persones capaces de defensar-lo i de dur-lo a terme. Tenim el seny i la valentia que són necessaris en un moment tan difícil i complex com el que estem vivint.

Perquè tenim la força, l’equilibri, el valor i el seny per governar Andorra. Sense capricis ni submissions als poders econòmics especulatius.

Amb la mà estesa, sense excloure ningú.