Aquesta primera setmana de campanya ha estat, literalment, de cinema fantàstic. El cap de llista nacional de DA s’ha llençat a una gegantina operació d’estètica i maquillatge que pretén ocultar tot el que no ha fet els darrers quatre anys. Maquillatge que s’estén, s’escampa, en tots els àmbits.

Vegem alguns titulars:

1. “Impuls definitiu a la construcció del recinte multifuncional”. La cap de llista territorial taronja d’Andorra la Vella va assegurar el dilluns (BonDia, 21 de març) que si la ciutadania fa confiança a la llista de Demòcrates + Liberals “… impulsarem definitivament la construcció del multifuncional”

Què han fet els darrers quatre anys? Doncs exactament el contrari. El cap de Govern Espot ha festejat amb Encamp i ha menystingut Andorra la Vella per a instal·lar-hi el multifuncional. La candidata Marsol no va aconseguir pas que el seu partit li fes cas mentre era la Cònsol de la capital.

2. “DA vol un límit de pisos turístics i segones residències per parròquies” (BonDia 22 de març). Què han fet els darrers quatre anys? Exactament el contrari.

3. La candidata de DA i Liberals per Andorra la Vella, Conxita Marsol, es comprometen a incrementar progressivament les pensions per apropar-les al salari mínim (BonDia 22 de març pàg. 4). Què han fet els darrers quatre anys? Exactament el contrari.

4. “DA es compromet de nou a situar el salari mínim en el 60% del mitjà” (BonDia, 23 de març). Durant quatre anys DA s’ha negat tossudament a fer aquest augment.

Són només quatre exemples de la darrera setmana. Podríem recordar també les promeses de fer els vials de Sant Julià (BonDia 21 de març) i de la Massana (BonDia, 24 de març) quan s’han passat quatre anys postergant aquelles obres. I, per acabar, constatem la poca-soltada d’anunciar divendres 24 de març, en plena campanya electoral, que el Govern en funcions ha arribat a un acord amb el Col·legi de Psicòlegs per incloure 10 visites/consultes anuals en la cartera de serveis.

Amb aquesta esbojarrada cursa de promeses per intentar acontentar tothom no han fet més que confirmar que, tal com escrivia aquí mateix la setmana passada, prometen ara el que no han volgut ni sabut fer els darrers quatre anys.

En un país, Andorra, on el 60% de la població destina més del 30% dels ingressos a pagar l’habitatge i l’augment del cost de la vida ja arriba al 8%, la fractura social és tan evident que el devessall de promeses electorals a tort i a dret del Govern sortint esdevé una ofensa a la ciutadania.

La nostra Constitució, els trenta anys de la qual vam celebrar el passat 14 de març, va ser fruit del consens. Però l’actual cúpula dirigent de DA treballa des de fa temps, sense excepció, per debilitar aquell consens: promouen la polarització, l’enfrontament, i volen monopolitzar el poder impedint l’alternança democràtica.

Viuen en una bombolla d’autocomplaença, encantats d’haver-se conegut.

“L’autocomplaença és la forma suprema d’ignorància”, deia Plató.

Dijous passat, a La Vanguardia, Antoni Gutiérrez-Rubi escrivia que l’electorat “té –gairebé sempre– una profunda intuïció per descobrir les màscares de la impostura, l’arrogància estúpida, l’altivesa pedant.”

Efectivament la saviesa popular acostuma a deixar en evidència l’autocomplaença dels venedors de maquillatge polític de darrera hora.

Aquests mètodes tan grollers per perllongar-se en el poder són una falta de respecte tant a la lletra com a l’esperit de la Constitució. Però la darrera línia que garanteix l’estabilitat és la que estableix l’ordenament constitucional que consagra la separació de poders.

Tan satisfet d’ell mateix i de la seva gestió com aparenta estar, Xavier Espot hauria de rellegir la Constitució.