Jaume Bartumeu es va endur una agradable sorpresa al Consell General. Coalició Reformista no només li va expressar suport perquè tirés endavant el projecte de llei d’intercanvi d’informació fiscal, sinó que li va donar llum verd perquè fins i tot tanqui la negociació amb d’altres Estats abans que el text estigui aprovat. Joan Gabriel va posar com a única condició que el text marc que ha de regular l’intercanvi inclogui deu condicions exigides per Coalició Reformista. Cap dels deu requisits ha de suposar un problema, perquè es troben en la línia que els socialdemòcrates han estat treballat i la majoria ja estan inclosos dins del projecte presentat.
Amb el suport del principal partit de l’oposició, que fins i tot insta l’executiu a córrer més del que s’havia previst, el gabinet de Jaume Bartumeu ja disposa del vistiplau de la majoria de la Cambra per assolir l’objectiu de signar diferents convenis d’intercanvi d’informació abans que tingui lloc la cimera del G-20 a Pittsburg el 24 de setembre. Comptat i debatut, Bartumeu va anunciar que la setmana vinent entrarà a tràmit el projecte i que s’estarà en disposició de tancar negociacions.
Tota sorpresa agradable acostuma a tenir el contrapunt i la sessió d’ahir no podia ser menys. Andorra pel Canvi va ser crític amb els plans de Bartumeu en quatre punts fonamentals. Primer: a banda de França i Espanya s’ha de signar ràpidament amb aquells Estats a qui els interessa tant com a Andorra signar un conveni, com podria ser Mònaco, per apuntar-se així un punt més al marcador. Així, segons Eusebi Nomen, es podria arribar a la cimera de Pittsburg amb els dotze convenis signats. Segon: el text del projecte de llei s’ha enviat a França perquè l’avali abans de trametre-ho als grups parlamentaris. Tercer: l’executiu hauria rebut, suposadament, uns documents de part de l’Associació de Bancs que no s’han fet públics. Nomen va advertir que si el Govern no canvia la línia Andorra pel Canvi no donarà suport al projecte de llei que presentarà l’executiu.
Sense doble imposició
Hi havia una dissonància més, en la qual ApC coincideix amb un dels punts exigits per CR. Es tracta d’incloure en els futurs convenis d’intercanvi d’informació una referència específica que un cop signats s’ha de passar ràpidament, o fins i tot fer-ho en paral·lel, a negociar els acords de no doble imposició. Aquests acords significarien que les empreses o professionals andorrans podrien operar en el país amb el qual se signa el conveni sense patir la penalització actual establerta com a paradís fiscal.
Bartumeu va agafar ràpidament el guant de l’acceleració del procés i va anunciar que fins i tot es podria entrar un text curt que permetés signar convenis d’intercanvi d’informació fiscal mentre la llei principal es tramita. S’hi inclouria una clàusula per protegir els empleats de les entitats financeres que actualment incorrerien en un delicte si revelessin informació sobre comptes. Va indicar que amb l’ordre d’accelerar es poden signar convenis amb Holanda, Bèlgica, San Marino o Monaco, que hi estan disposats.
Les vacances entren en el debat al Consell
Alguns consellers de Coalició Reformista i d’Andorra pel Canvi havien indicat que no s’entenia com hi havia ministres que estaven de vacances poques setmanes després d’haver jurat el càrrec i quan el país es troba en una situació complicada. Per tant, ahir s’esperava el recompte d’aquells que faltaven. Males llengües indicaven que el PS havia tocat “a arrebato” perquè no faltés ningú i que algun conseller fins i tot va haver de canviar els bitllets de vol per poder estar a les deu del matí a la sessió. Fos com fos, a l’hora de passar llista hi havia quatre baixes, encara que no es pugui garantir si era o no per vacances. Un ministre, Vicenç Alay, i tres consellers reformistes: Bastida, Mandicó i Serra. Eusebi Nomen va ser el primer a obrir foc en comentar en la seva intervenció que “deixem-nos de vacances i posem-nos ja a treballar”. Bartumeu va comentar posteriorment que “hi ha molta demagògia sobre si alguns fan vacances i d’altres no”. Abans d’entrar a la sessió i durant la pausa, els comentaris i les brometes sobre les vacances van servir per alleugerir, o no, la tensió.
