Quan hom és elegit hi ha un risc, el de creure’s l’Elegit. De creure’s un súper heroi. Un tipus amb poders màgics, sobrenaturals. Tant és així que hi ha gent que pensa poder canviar el plom en or. Inventar el moviment perpetu. Acabar el desviament de Sant Julià de Lòria.

Entre les fórmules màgiques que prefereixen alguns consellers generals hi ha la subvenció a fons perdut. Si abans calia pagar, demà ja serà gratuït.

Alguns consellers generals, pels poders màgics que els han estat conferits, aconsegueixen tornar gratuït el que costava un munt d’euros.

Amb el risc de provocar una decepció en el nen petit que tots portem dins del cor, hem de dir que no hi ha mai res que sigui de franc. No hi ha cap perruqueria on tallin i arreglin els cabells gratis. Només hi ha algú altre que ho acaba pagant.

Igual que, en política, no hi ha màgia, tampoc no hi ha generositat. Quan s’ofereixen subvencions i es distribueixen diners públics, no es fa res més que despullar el Pere per vestir en Pau. Un Pau que queda agraït però que no acaba d’entendre que l’heroi de veritat, malgrat ell, és el Pere.

Acabat l’estat d’emergència sanitària ha començat un altre estat d’emergència, que és el que ha decretat no pas el govern Espot, sinó l’economia.

Fins ara pràcticament no hi ha hagut oposició, ni al Consell General ni als mitjans de comunicació, a les mesures proposades pel Govern. S’ha acabat una etapa i en comença una altra. Ara comença la batalla de la recuperació, que és de la reconstrucció. I hauríem de començar amb el reconeixement que el camí no serà fàcil.

Ningú, amb dos dits de seny, podrà discutir que aquest estiu les despeses de les famílies s’aturaran molt per la pèrdua d’embranzida, la paralització per dir-ho més clar, del mercat, de la feina.

L’efecte de les mesures de suspensió temporal dels contractes de treball s’anirà esvaint durant el mes de setembre, mentre que les mesures de reducció de jornada impediran provisionalment, probablement fins a finals d’any, un augment de les fallides o del percentatge de persones sense feina.

Els ministres de Finances de DA, el del 2011 al 2019 i l’actual,  han convertit la prestidigitació en el seu ofici. Mentre el públic s’empassi aquesta màgia hi haurà un mercat per a l’engany. Però la màgia no permet tanmateix amagar la realitat.

El 18 de juny es confirmà que l’atur havia crescut un 41%, amb un total de 1.741 persones inscrites demanant feina.

Aquestes xifres s’han de relacionar amb el fet que altres 1.705 persones, que estaven en situació de suspensió temporal del contracte de treball, han passat a una situació de reducció de jornada. És a dir, que 1.705 persones tindran una remuneració molt inferior a la que rebien abans de tot aquest  desgavell (BonDia 19/06/2020, pàg. 7). Hem de veure que el 37% dels assalariats d’Andorra estan en suspensió de contracte o en reducció de jornada.

Aquesta situació, no cal dir-ho, tindrà una clara i forta incidència en els ingressos de les famílies i, al capdavall, en el seu nivell de despesa de consum.

Com evitarem una crisi descomunal?

L’economista i exconseller de la Generalitat de Catalunya Andreu Mas-Colell ho preguntava, dient que “primer que tot necessitarem sort.” Tot i que afegia que amb la sort no n’hi haurà prou, també caldrà el bon govern.

Això és el que trobem a faltar. Andorra necessita una política per al temps en què estem.

Amb les urgències sanitàries, econòmiques i educatives que hi ha sobre la taula, les apel·lacions del Govern a una ràpida represa són pura fantasia. I ho sap tothom.

Cal posar els rellotges a l’hora perquè la política reprengui el vol a partir de l’actualització d’estratègies i l’ampliació del camp d’aliances possibles.

I no és hora de jugar, toca fer política.