Andorra té el marcador a zero, i ara el que cal és prémer l’accelerador per no arribar els últims. Aquest és, de forma molt condensada, el missatge que ahir va expressar el cap de Govern en la seva intervenció al Consell General per exposar la situació després de la signatura de la Declaració del París, amb data del 10 de març.
No cal ara recordar l’etern debat sobre el ritme de les reformes, de si Andorra havia de complir al final, al principi o entremig. Ara el calendari el marca l’OCDE i els països del G-20, i el Principat té per davant altres estats que s’han apressat en els convenis exigits per fugir de la llista grisa, però disposa encara de temps suficient per mostrar acords i no intencions abans de la vital cimera programada a Pittsburg (Estats Units) el dia 24 de setembre, una data que tant París com l’OCDE tenen marcada en la seva agenda.
Ahir la sessió va permetre a Jaume Bartumeu exposar que la celeritat forma part de l’estratègia política en aquest nou escenari internacional amb la crisi econòmica de rerefons. El líder de l’oposició, Joan Gabriel, va coincidir en la necessitat de no demorar una reforma fiscal i tramitar-la el més de pressa possible, això sí, sota la matisació de no deixar al marge els convenis de doble imposició.
Bartumeu va demanar la declaració d'”urgència” en la tramitació del projecte de llei qualificada d’intercanvi d’informació en matèria fiscal”. El cap de Govern va desgranar tres punts bàsics. El primer és que les exigències del president Sarkozy no tenen ja marxa enrere. Ningú pot discutir tal obvietat. El segon és que les converses amb França no són independents de les que s’han d’iniciar a continuació o paral.lelament amb Espanya, i de fet, el president Zapatero assisteix des d’un silenci de suport a la pressió francesa. Tampoc hi ha debat. El tercer és que la relació amb Europa ja no és compatible amb la relació d’aquesta Europa que ha iniciat una creuada contra les jurisdiccions que considera opaques pel que fa a la informació fiscal. Aquest darrer punt tampoc admet opinió, però no discussió, ja que també es tracta d’un fet objectiu. Sarkozy hagués abdicat. No podia encapçalar una lluita contra tots els paradisos fiscals menys el seu. Són paraules de Bartumeu ahir a la cambra, afirmacions que en el seu moment algú va intentar matisar. S’haurà de modificar la legislació per signar acords d’intercanvi d’informació tributària, però en tot aquest procés cal garantir també que el sistema bancari segueixi sent un dels pilars del país. La irretroactivitat i l’aixecament del secret bancari a la demanda en casos fonamentats són els dos punts bàsics de la negociació.